divendres, 15 d’abril de 2011

SUPERS!


SUPER SERBI
ABECERIA CENTRAL
VERITAS
SUPER SANT JOAN(PAQUI)
PATATES FREGIDES
170 g
1,24(Tarragona-espanya)
1,75
3,19(Holanda)
1,85
BICOTTES
 250g
1,83(unió europea)
1,70
2,85
2,75(granollers)
MERMELADA
330g
1,48(sant adrian-navarra)
1,35
1,95(Barcelona)
1,85(murcia)
FONT VELLA
Pack.6   1,5L
2,88(manantial Font sacalu-Sant Hilari(girona)
4.8
3,06
2,99
SPECIAL  K
375g

2,92
2,19

LLET
1L
0,87(nord d’espanya-asturias)
1,15
1
0,99
OLI OLIVA
1L
3,25(tarrega-Lleida)
2,35
5,95
1,30
ARROS
1kg
1,75(Madrid)
1,20
2,99(delta de l’ebre)
1,85
SUCRE
1 kg
1,29


O,75
NARANJAS
1kg
1,32
0,79
2,49(valencia)
2,45

dijous, 14 d’abril de 2011

Aeroport preguntes

  -Quins són els equipaments i l’estructura de l’aeroport (nombre de terminals, nombre de pistes...)? 
L’aeroport disposa de dos terminals de passatgers , la T1 i la T2 . 
La terminal T1 es l’edifici més modern i la T2 , que abans eren 3 terminals : la terminal A, la B i la C. És pot dir que ara per ara hi ha 5 terminals : La 1 , la 2-A(actualment fora de servei), la 2-B , la 2-C(que només opera la companyia “Easy Jet”) i per ultim la terminal d’Aviació Corporativa(aviació privada, amb sales VIP i serveis especials). La major part del moviment es du a terme a les terminals 1, i 2B. El camp de vols té 3 pistes , dues paral·leles i una transversal.
   Quina és la seva capacitat de vols diaris? Quin ha estat el seu rècord de vols i passatgers? 
La capacitat màxima és de 90 operacions/hora. Vol dir que en 24 , aproximadament, pot arribar assolir  2.160 vols. En el 2010 , és va registrà un trànsit de 29.209.595 passatgers, 277.830 operacions i 104.280 tones de càrrega.
EVOLUCIÓ DEL TRÀNSIT DE PASSATGERS
          Any     Passatgers
          2006     30.008.302
          2007     32.898.249
          2008     30.272.084
          2009     27.421.682
          2010     29.209.595
.

  - Quantes persones treballen en l’aeroport ? Quines tasques realitzen? 
 
Actualment en el aeroport de Barcelona hi ha 18.000 persones, treballan en diversos llocs.(bars, tendes , mostrador d’embarque, etc)

 - Quantes companyies operen a l’aeroport del Prat? Escriu noms d’alguna companyia d’aviació espanyola i d’altres estrangeres. 

125 companyies estàn operatives des de l’aeroport del Prat i són les següents :
Adria Airways, Aegean Airlines, Aer Lingus, Aeroflot, Aerolíneas Argentinas, Aeroméxico, Air Algerie, Air Arabia Maroc, Air Baltic, Air Berlin, Air Cairo, Air Canada, Air Europa, Air France, Air Malta, Air Memphis, Air Nostrum, Air Transat, Air Vallée, Alitalia, AMC Airlines, American Airlines, Arkia Israel Airlines, Armavia, Astra Airlines, Astraeus Airlines, Austrian Airlines, Avianca, Blue Air, Blue Line, Blue1, Bmibaby, British Airways, British Midland Airways, Brussels Airlines, Bulgaria Air, CAI First, CAI Second, Cimber Sterling, City Airline, Cityflyer Express, CN Air, Compagnie Aérienne du Mali, Condor Flugdienst, Continental Airlines, Corporatejets, Croatia Airlines.
Les espanyoles són Iberia, Spanair, Air Nostrum, Air Europa i Bueling.


   -Quina diferència hi ha entre una companyia de vols regulars i una de vols charter? Què és una companyia de baix cost?  Indica el nom d’algunes companyies de cadascun d’aquets tipus.

Els "Vols Charter" son los vols que es realitzen amb avions que es lloguen per situacions puntuals. Son principalment vols especials per paquets turístics destinats a reforça una demanda major.. Poden llogar-se aquests avions, para cobrir per exemple un event deportiu, un congres de professionals, una feria, etc. Així a diferencia dels “Vols Charter”, els vols regulars segueixen una regularitat fixa en feches, horaris i rutes
Les  aerolínia de baix cost operen d’acord amb un estricte horari( per ejemple entre setmana o els dissabtes).
Entre les aerolínia amb vols programats  s’inclueien grans noms com Spanir, British Airways, Lufthansa, Air France i les companyies low-cost o de baix cost com Ryan air, easy Jet i Jet2.
   Equipatges de mà i facturats: hi ha alguna limitació de mida o continguts? Indica-les. Què es fa amb els objectes que portes i que no et deixen pujar a l’avió, si ja has facturat la resta d’equipatge.
Hi han uns límits de quipatge que poden ser tant per el pes com per la medida. Dimensions màximes de l’equipatge de mà
La mida màxima és 55 cm x 40 cm x 20 cm (115 cm), incloent nansa, butxaques i rodetes.Addicionalment:
 S’ha de poder introduir en els suports de mides disponibles en les àrees de facturació/check-in
 S’ha de poder ubicar en els maleters superiors tancats instal·lats amb aquest motiu, o sota el seient del passatger.
 Si el vostre equipatge supera les mesures permeses li serà retirat a la porta d'embarcament
El pes màxim aceptat en la facturació per maleta és de 32kg. Segons el Reial Decret 137/93els passatgers no estan autoritzats a introduir a la cabina d'una aeronau com a equipatge de mà:
 Armes o objectes punxants o amb arestes (Destrals, fletxes, dards, arpons, javelines, bastons d'esquí / excursionisme, tisores, ganivets i qualsevol altre objecte punxant)
 Armes de foc i armes en general (Pistoles, rifles, escopetes, pistoles d'aire comprimit / de senyals / de joguina / de boles, ballestes, arcs per fletxes, arpons-fusells de pesca)
 Instruments contundents (Pals de golf, rems, monopatins, canyes de pesca, equips per a arts marcials, tiradors).
Aquests objectes hauran de ser sempre facturats a l'equipatge. Si ja s’ha facturat, t’els retiran. Així mateix, els passatgers no podran dur ni com a equipatge de mà, ni com a equipatge facturat, articles considerats per la normativa internacional com mercaderies perilloses, com ara:
 Explosius, municions, focs artificials, bengales, material per a expedicions, maletins de seguretat amb articles pirotècnics i material pirotècnic en general).
 Gasos comprimits, liquats, liquats refrigerats, o dissolts, ja siguin inflamables, tòxics, o no inflamables ni tòxics, com: aerosols, extintors, aparells per a respirar, ampolles d'oxigen per a bussejar, líquids criogènics, ampolles amb gasos refrigerants i, en general, els cilindres.
 Líquids i sòlids inflamables, com combustible, o equips amb combustible (material de càmping, filmació, etc.), adhesius, dissolvents, pintures, vernissos, torxes, llumins, encenedors i en general substàncies inflamables bé per ser autoreactives o de combustió.
 Materials oxidants i peròxids orgànics, com generadors d'oxigen.
 Substàncies tòxiques o infeccioses, com dispositius discapacitadors, mostres per a diagnòstic, vacunes, insecticides i herbicides
 Material radioactiu, com productes farmacèutics amb isòtops radioactius.
 Corrosius, com àcids, alcalins, aparells amb mercuri, acumuladors elèctrics i aparells accionats elèctricament per mitjà de bateries.
 Altres articles perillosos com farmaciola, material ferro-magnètic i bateries de cotxe.

  - Quin procés i camins segueix una maleta des de que arribem a l’aeroport fins que la recollim en el destí?
Primerament, el personal de terra que s’encarrega de la gestió de l’equipatge, el trasllada de les bodegues de l’avió a la terminal corresponent amb vehicles especials. La descàrrega es manual amb ajuda de petites cintes transportadores que faciliten el treball de descàrrega de l’avió. Un cop a la terminal, entra en joc  el sistema automàtic de tractament de equipatge (SATE) de la nova T1 de l’aeroport de El Prat. Ha estat considerat com l’element “estrella” de seguretat i gestió de equipatges. A Espanta, només Madrid i Mallorca tenen un sistema similar.
L'aeroport de Barcelona segueix el criteri d'ús de terminals per companyies, independentment de quina sigui la destinació o l'origen del vol, per la qual cosa cada companyia realitza el lliurament d'equipatges a la seva terminal corresponent. Es pot saber on arriba cada aerolínia a la secció d'Arribades de la web de l’aeroport.

  - Quins tràmits hem de seguir si l’equipatge facturat no arriba a destí?. Quina responsabilitat té l’aeroport o la companyia d’aviació sobre els equipatges perduts? Quina estructura hi ha per tal de localitzar les maletes perdudes?

Depèn de la normativa que el respecte apliqui la companyia amb el que em volat. La búsqueda del equipatge dura fins a 45 dies desprès de la denuncia de pèrdua.  

Barcelona Romana i Mediaval

SANTA MARIA DEL MAR: Es va començar a construïr el 25 de maig 1329 i finalitzà el1383. L'espai que és creat sobre un temple paleocristià anterior on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part del bisbe Frodolí.
La utilitat que tenia originàriament era fer servir-lo de temple, església. Ara la utilitat és turística, ja que destaca la seva façana gòtica catalana, però també és un edifici religiós perquè dins encara es fan ceremònies, i també s'ha arribat a fer algun concert per les seves grans condicions acústiques.




Cardus i Decumanus:






Element romà:

DSCI0264.JPG dibuix.tif



Gremis:

Els gremis eren unes agrupacions de persones les quals compartien el mateix ofici. En cada gremi hi havien diferents nivells de coneixement hi havien els mestres i els aprenents que aprenien tot el que el mestre explicava o feia.

Carrers amb nom de gremis :



Carrer de l'espaseria























Carrer de L'argenteria





Carrer de Montcada

















Carrer de la Libretaria







Santa Maria del Mar:




Aquestes persones són del gremi del obrers, un dels més durs però els que van fer totes aquestes meravelloses decoracions, sense els avenços que hi ha ara amb la tecnologia.

Creiem que es troba aquí perquè ells ho van construir amb l'ajut del poble i per fer més que res un record, homenatge a tots ells, ja que, repetim que sense ells tota la catedral no estaría.

Mercats Municipals

Diferències :

Un mercat municipal, serien unes compres de necessitats bàsiques més algun detall, però una diferència clara entre tots els altres comerços (Supermercat, paqui i botiga ecològica) és l'espai, ja que en un mercat municipal és molt més gran que cadascun d'aquests. Una amb el supermercat és que al Mercat Municipal ets atès per a una persona que porta el seu propi negoci cosa que en el Supermercat això no passa tot i que trobem mateixos productes. El Supermercat comparat amb el paqui creiem que sol hi ha la diferència que el Super són compres més grans que en un paqui, ja que aquest creiem que sol serveix per si algun dia que cap altre comerç obri t'has deixat un producte bàsic o simplement per un caprici de gominoles, xocolata...etc, tot i que això sol passar més als adolescents.
I una botiga amb productes ecològics a part de que és més car creiem que no estem tan pendents per coses més retocades, és a dir que anem a la compra més fàcil i més econòmica.



Opinió:

Nosaltres tres, compreríem en un supermercat gairebé tot menys els embutits, ja que són de millor qualitat i no venen tant envasats, en un Mercat Municipal. Pensem també que algun diumenge on quasi tots per no dir tots els comerços están tancats compraríem en un paqui. Per tant, cap dels tres compraríem en una botiga ecològica més que res perquè a part de que n'hi han poques encara, hem pogut comprovar que són més cares.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Interview

Q: Excuse me !!! Do you have a moment please ?

A: Yeah.

Q: Do you mean if we take a photo of all of us after, and we recort the interview ?

A: Ok, let's try, yeah, right but don't do any crazy things after that jaja !!

Q: Oh no, no, because it's for an school project. Are you ready ?

A: Yeah

Q: What's your name ?

A: Lucas

Q: How old are you ? If you don't answer this question doesn't matter.

A: 26

Q: What are you from ?

A: Ukraïne

Q: Do you like the city ?

A: Of course.

Q: And in the night (discos, bars, ...) ?

A: I didn't appear them, but yeah i like it.

Q: Do you have a good time ?

A: Yeah, yeah.

Q: And do you stay in a hotel, family house, ... ?

A: Yeah, in a hotel

Q: And do you stayed in the city for work or on holidays ?

A: For working, basically.

Q: Thank you very much and have a good travel.